BARRI GÒTIC: Casa - Santa Maria del Pi

Vam iniciar aquest recorregut a les 7:45 del matí. Dormides, agafant el tram a dures penes per arribar a Palau Reial i agafar la línia verda fins a Plaça Catalunya. Allà començava el nostre recorregut. Ens vam fixar en que a sobre del Hard Rock Cafè s’hi troba la escultura d’un déu grecoromà: Mart. El vam reconèixer pels símbols de guerrer, el casc i la llança. 

Just abans de sortir de la plaça, vam trobar una estàtua, que els indignats havien utilitzat com a “portacartells”. Estava dedicada a Francesc Macià, antic polític català.

Després d’allò ens vam endinsar al barri gòtic, que té aquest nom per l’estil arquitectònic del seus edificis, per un carreró molt petit que ni sabiem que existia i que semblava no tenir sortida, però finalment sí: la plaça Ramon Amadeu. Que resultà ser un escultor català nascut al 1745. En aquesta plaça s’hi trobava l’església de Santa Anna, que és d’estil romànic. Per sota d’una arcada vam sortir al carrer de Santa Anna, on vam trencar a la dreta i vam arribar al de Bertrellans, on vam contar que hi havia 7 fanals. Per aquest carrer vam arribar a la Plaça Vial de Madrid on es troben les restes d’una necròpoli romana.  

Després d’un embolic de carrerons, vam arribar al carrer de Portaferrissa que es diu així perquè tenia una de les portes de ferro que obrien Barcelona.
Vam girar per un petit carrer, estret i llòbrec: el Carrer de Petritxol, allà ens va entrar gana per la quantitat de xocolateries que hi havia. Per aquest carrer hi havia molts rodolins en forma de rajola a les parets: 

També hi havia moltes plaques en homenatge a personatges relacionats amb aquest carrer: 

Continuàrem el nostre recorregut fins a la Plaça del Pi, que té aquest nom perquè té un paisatge caracteritzat per un pi singular. A la mateixa plaça es troba l’església catòlica de Santa Maria del Pi, d’estil gòtic.

BARRI GÒTIC: Ave Maria - Casa Canonges

Quan vam arribar al carrer Ave Maria vam preguntar-nos de quin idioma provenia. Vam entrar a un bar pròxim al qual ens van treure de dubtes dient-nos que provenia del llatí i que té una certa importància ja que a partir d’ell es van crear el català i castellà, entre d’altres.
Aquí teniu la oració:
EN LLATÍ:
Ave Maria, gratia plena,
Dominus tecum,
benedicta tu in mulieribus,
et benedictus fructus ventris tui Iesus.
Sancta Maria mater Dei,
ora pro nobis peccatoribus,
nunc, et in hora mortis nostrae.
Amen

EN CASTELLÀ:
Dios te salve María, llena eres de gracia,
el Señor es contigo,
bendita tú eres entre todas las mujeres,
y bendito es el fruto de tu vientre Jesús.
Santa María madre de Dios,
ruega por nosotros pecadores,
ahora, y en la hora de nuestra muerte.Amén.


Al final del carrer a mà dreta es trobava el carrer Banys Nous que s’anomena així perquè antigament hi havia uns banys públics del barri jueu. Aquest carrer ens va cridar l’atenció ja que totes les seves botigues eren artesanes i al nostre barri no són molt comunes.

Un cop vam arribar a la cruïlla de quatre carrers ens vam endinsar cap al de l’esquerre, el carrer del Call. Un call són zones habitades pels jueus als països catalans. Vam caminar per aquest carreró molt llòbrec fins als números 5 i 7 a on vam captar unes pedres que sobresortien d’un edifici; eren les restes de l’antiga muralla de Barcelona.

Dos carrers més cap avall ens vam topar amb una porta diminuta que resultà ser l’antiga sinagoga, església dels jueus. I desprès d’un embolic de carrerons vam arribar a una petita plaça. Té una forma pentagonal, cinc costats. Aquí vam veure els impactes de bales que hi havia a les parets dels edificis que daten de la guerra civil Espanyola. També ens vam adonar de que els fanals que hi havia eren iguals que els del carrer Bertrellans, però, amb una petita diferencia, aquests s’il·luminaven amb petites bombetes.

Caminant pel carrer Monjuïc del Bisbe finalitzàrem a la plaça Garriga i Bach on es troba el monument en honor a J.Llimona. Com ens demanaven vam traduir la placa que s’hi trobava a sota:
“EL P. JUAN GALLIFA: EL DR. JOAQUIN POU D.JUAN MASSANA: D. SALVADOR AULET D.JULIAN PORTET: X : D. RAMON MAS.
SACRIFICARON SU VIDA POR DIOS: POR LA PATRIA. Y: POR EL REY.

LA CIUDAD AGRADECIDA ENALTECE AQUÍ PERPETUAMENTE SU MEMORIA

MCMXXIX”
Això vol dir que: "En P. Joan Califa, en Dr Joaquín Pou, D Joan Massana, D. Salvador Avet, D. Jose Navarro, D. Pedro las Tortras, D. Julián Portet i D. Ramon Más van sacrificar la seva vida per Déu, per la pàtria i pel rei. La ciutat agraïda honra aquí perpètuament la seva memòria. 1929­ ­"

Passant pel carrer del Bisbe vam veure un pont gòtic que conecta el Palau de la Generalitat amb Casa Canonges. A l’esquerra vam girar cap al carrer de la Pietat on vam trobar una altre placa que deia: “APEL·LES MESTRES NASCUT AL COR DE BARCELONA HA REBUT HOMENATGE DE LA CIUTAT I DE TOT CATALUNYA.

LES CORPORACIONS ARTISTIOVES ES COMPLAUEN A RECORDAR-HO.

MCMXXXV-1935”

Vam passar per davant del portal de la Pietat de la catedral, d’estil neogòtic. Mirant cap amunt vam veure les gàrgoles que sobresortien del mur. Aquesta catedral  va ser construïda entre els segles XIII-XV.

Més enllà vam veure la casa dels Canonges que es diu així perquè és el lloc a on viuen els sacerdots que formaven els cabildos de la catedral. Un canonge és un eclesiàstic membre d’un capítol, d’una catedral o d’una col·legiata.

BARRI GÒTIC: Antic Temple Romà - Via Laietana

Al cap d’uns metres a la dreta vam trobar el carrer de Paradís, al fons del carrer estaven les restes de l’antic temple romà. En entrar, vam veure unes columnes que dataven del segle I aC. Aquest edifici actualment acull l’entitat del centre excursionista de Catalunya, al mur hi ha una placa que ho indica. 

Retornant al carrer de la pietat topàrem amb el carrer del lloctinent. Un lloctinent és una persona que substitueix al rei en cas d’absència. Fins al 1994 havia estat d’arxiu de la corona d’Aragó, ja que aquesta s’avia traslladat. Vam resseguir aquest edifici fins acabar a la plaça del rei, que es envoltada, a part de per el palau del lloctinent, per la capella de santa Àgata i el museu d’Història de la ciutat. Temps enrere s’organitzaren banquets per rebre les ambaixades.

L’altre carrer que connecta amb la plaça és el del Veguer, que era una autoritat delegada de la corona o un baró. Una vegueria era el territori per on s’estenia el seu poder. Pujant una mica vam arribar al cor polític de Catalunya, se li diu així perquè la generalitat i l’ajuntament s’ajuntaven en un mateix lloc. La funció de la de la generalitat era la coordinació del sistema fiscal i el compliment de la jurisdicció, i la de l’ajuntament eren les funcions politiques administratives, judicials i a vegades militars. Vam poder observar que a la façana de la generalitat s’hi pot observar Sant Jordi, perquè és el patró de Catalunya. També vam preguntar quins havien estat els esdeveniments històrics més importants que s’havien proclamat al balcó, entre ells la proclamació de la república Catalana i arribada del president de la generalitat del exili.

Baixàrem pel carrer Jaume I i arribàrem a la plaça de l’Àngel, per allà passava la Via Laietana, que té aquest nom pel poble Íber que habitava a la part costera de Barcelona. Vam travessar el semàfor fins arribar al carrer de l’Argenteria.

BARRI GÒTIC: Plaça de la Façana - Palau de la Música

Acabàvem d’entrar al barri de la Rivera, que tenia petits carrers amb noms d’oficis o de grans famílies. Aquest carrer de l’argenteria era l’antic carrer del Mac, i s’hi establiren les més antigues famílies d’orfebres de la ciutat. Allà hi vam trobar una placa que feia homenatge a Joan Salvat. Al final d’aquests carrer es trobava l’església de santa Maria del mar, que fou el centre espiritual i social del barri. Es va construir al segle XIV. Vam donar la volta a l’església i vam veure una espècie de placeta, en la que ens vam endinsar i vam poder comprovar que erem al Fossar de les Moreres, que era la fossa comuna de Santa Maria del Mar on foren soterrats molts dels defensors de la ciutat. Al l’any 1714, van ser-hi enterrats els màrtirs, defensors de Barcelona.  També ens va cridar l’atenció el peveter d’aquesta plaça, inaugurat el 11 de setembre de 2007. Vam preguntar als veïns i ens van dir que els hi semblava una molt bona iniciativa. 

Sortírem del fossar, i a la dreta vam veure un carrer que s’eixamplava, era el Passeig del Born -antic mercat de la ciutat-, però no el finalitzàrem ja que a mà esquerra s’hi trobava el cap de carrer de Montcada, que és un dels més llargs i rectilinis de la Barcelona medieval. Al número 20 d’aquest carrer s’hi troba el Palau Dalmases, que actualment roman tancat, però fins fa poc, era la seu de l’Òptimum Cultural.

Al número 15 d’aquest carrer s’hi troba el Palau de Berenguer d’Aguilar, que és la seu de l’actual museu Picasso. A mà dreta vam trobar les antigues tines romanes, que es feien servir per emmagatzemar les collites o els fruits secs a l’antiguitat.  Enfront el número 12, vam trobar-hi la col·lecció Rocamora del museu Tèxtil i d’indumentària, antigament palau del marqués de Llió. Aquest carrer, ens va cridar molt l’atenció ja que hi havia moltíssimes galeries dedicades a l’art. Després, vam arribar a la plaça de’n Marcus, d’on sortia el carrer Assonadors, que eren els encarregats de fer madurar la fruita i verdures.Vam trencar a mà esquerra pel carrer de Giralt el Pellisser, que manufacturava i venia pells. Al final d’aquest carrer ensopegàrem amb el de sant Pere més Baix. Vam girar cap a l’esquerra i seguidament cap a l’esquerra, pel carrer de la mare de déu del Pilar, fins arribar al carrer de Sant Pere més Alt, on ens vam quedar bocabadades amb la vista del Palau de la Música Catalana. És d’estil modernista i l’aquitecte fou Lluïs Domenech i Muntaner. S’hi ha afegit una nova part, anomenada Petit Palau. La diferència més notable entre les dues és que el Palau de la Música està molt més carregat, és a dir, té molta més decoració que el Petit Palau. A una cantonada del Palau, vam poder observar el relleu d’un arbre. El Petit Palau va ser construït perquè tota l’activitat no cabia en un sol edifici.

Com ja haviem acabat i ens sobrava bastant temps, vam aprofitar per fer alguns encàrrecs que teniem pendents. Com que ens trobàvem molt aprop de les Rambles, vam agafar el metro a la parada de Liceu fins a Palau Reial per agafar, altre cop, el trambaix.

BARRI GÒTIC: Recorregut

Ver mapa más grande