Figures geométriquesde les Rambles

LES RAMBLES: Casa - Canaletes

El primer dia Dijous 2 de juny vam començar el crèdit de síntesi per Barcelona. Vam quedar a las 7:45 a la parada pont d’Esplugues, per agafar el tram fins Palau reial i després el metro fins a Catalunya.

Un cop vam baixar del metro, vam anar direcció Canaletes que es on havíem quedat amb els professors. Allà ens van donar el vist bo i vam començar la ruta. 

A mesura que anàvem baixant ens vam adonar que la rambla estava formada per diferents trams: La primera s’anomenava la Rambla de Canaletes ja que allà es troba la mítica font de Canaletes; el segon tram Rambla dels estudis perquè hi ha un edifici que s'anomena "Estudi General"; el tercer Rambla de les flors, ja que es l’únic lloc de les rambles on hi ha diverses parades on es venen tot tipus de flors; el quart la rambla dels caputxins; i per últim la Rambla de Santa Mónica que consta de la parroquia de Santa Mónica. Teniem curiositat per saber la llargària de las Rambles, llavors ens vam informar i vam descobrir que mesura 1.200 metres.

Encara que el temps no afavoria la nostra ruta algunes estàtues no van poder resistir-se a anar-hi. Aquestes figures són estàtues humanes que es guanyen diners fent-se fotos amb els turistes. La majoria tenen un doble treball i ho fan com a afició. Hi ha de tot tipus, et pots trobar des de un guerrer fins a una noia recoberta de flors. La estàtua que mes ens va cridar l’atenció estava al costat de la Font de Caneletes, molt coneguda pels aficionats del Barça, per anar-hi a celebrar les seves victòries. La dita popular d’aquesta font diu: “Si beus aigua de la font de caneletes sempre més sereu uns enamorats de Barcelona i per lluny que us en aneu, sempre tornareu”.

LES RAMBLES: MACBA - Palau de la Virreïna

Mentre baixàvem per la rambla de Canaletes anàvem buscant el carrer del pintor Fortuny. Un cop el vam trobar, vam girar i ens vam dirigir al museu MACBA. Al dossier no estava gaire bé explicat llavors vam haver de recórrer a l’ajuda dels vianants. Després de preguntar uns quants cops vam aconseguir arribar. El museu era tancat així que vam fer fotos. També hi havia un rètol on ens indicava que era el museu d’art contemporani de Catalunya i que per tant s’exposaven obres contemporànies. L’arquitecte d’aquest edifici tan curiós va ser Richard Meier que es va inaugurar el 28 de novembre de 1995. Al costat del MACBA hi trobem el museu CCCB que va ser construït per dos arquitectes: Helio Piñón i Albert Viaplana. El que més ens va cridar l’atenció van ser les pedres situades al seu davant.

Tornant a les Rambles pel carrer del Carme ens trobem l’església de Betlem. El seu estil arquitectònic és el barroc. L’ordre religiós que la va construir van ser els Jesuïtes. L’interior d’aquest edifici va ser destruït per un incendi l’any 1671.

Quan vam sortit de l’església ens vam dirigir a Portaferrissa on s’hi troba un mosaic de Barcelona. Aquest mosaic decorava una font a on ens vam refrescar una mica i vam seguir el nostre camí fins al Palau de la virreina.

El Palau de la virreina es va construir a finals del segle XVIII (1772-1778). S’anomena així perquè desprès de la mort prematura de Amat va ser ocupat per la seva viuda, Maria Francesca de Fiveller i de Bru.

LES RAMBLES: La Boqueria - Universitat Pompeu Fabra

Una mica més avall, vam arribar a la zona més popular de totes Les Rambles: la Boqueria. 

Es tracta de 2583m² carrers coberts plens de més de 300 paradetes on venen tot tipus de menjar; des de peix o carn fins a insectes o llaminadures. Ens vam aturar al Bar Pinotxo, un dels més llegendaris de la Boqueria, allà ens van explicar en que consistia el seu famós biberó: és un cafè amb llet condensada. 

Dibuix abstracte de la fruita de la Boqueria

Ens estàvem allunyant de la Boqueria quan un mosaic al terra ens va cridar la atenció, era un mosaic dissenyat per Joan Miró. Allà vam alçar la mirada i una mena de gàrgola en forma de drac xinès ens va sorprendre. 

Vam seguir caminant mentre gaudiem del matí tot i que el temps no ens ho feia molt fàcil. Encara i això vam arribar al Liceu. La funció actual d’aquest edifici és la de representar teatre, òpera, concerts... El fet més rellevant de la historia del Liceu és que fa pocs anys, mentre es feien uns decorats, les espurnes van cremar pràcticament tota la part de dintre.

Després d’esbrinar aquesta esgarrifant història, vam girar a l’esquerra on ens vam topar amb la Plaça Reial. Allà els fanals en forma d’arbre dissenyats per Gaudí i la font de Les Tres Gràcies decoraven tota la plaça. 


Les Tres Gràcies representaven tres germanes de la mitologia grecoromana: Aglaia, Eufròside i Talia.

Vam sortir de la plaça i quan ens dirigiem cap a la universitat Pompeu Fabra, ens vam adonar de que ja no hi era, ja que l’han traslladat. Encara i així, ens vam informar de quantes universitats hi ha a la nostra ciutat; 4 públiques: la Pompeu Fabra, la Universitat de Barcelona, la Universitat Autònoma de Barcelona i la Universitat Politècnica de Barcelona. I 3 de privades; la Universitat Oberta de Catalunya, la Universitat Ramon Llull amb els seus diferents braços com Esade, l’ Institut Químic de Sarrià..., la Universitat Internacional de Catalunya i la Universitat Abat Oliva.

Glossari

Detritus: Fems de colom, un cos sòlid descompost.

Claustre: Passatge cobert, d’una o dues plantes, amb mur a una banda i un porticat o una columnata a l’altra, que volta un pati, un jardí, etc., i uneix diferents construccions d’un monestir, d’una catedral.

Necrópolis: Cementiri, especialment d’època prehistòrica, antiga o medieval.

Llòbrec: Fosc, tenebrós.

Criteri: Norma per a jutjar una cosa.

Deixeble: Persona que rep l’ensenyament d’un mestre.

Cura: Atenció a vetllar pel bé o pel bon estat d’algú o d’alguna cosa.

Bohèmia: Artista, home de lletres, etc., que, deslligat de les convencions socials, malviu del seu ofici.

Sinagoga: Edifici o lloc de reunió consagrat al culte jueu, sovint també centre d’estudis i cultural de la comunitat.

Timpà: A l’edat mitjana, espai semicircular que constitueix la part superior d’una portalada romànica o gòtica, amb decoració escultòrica.

Gargoles: Canal sortint per on vessa, a distància de la paret, l’aigua de pluja que cau sobre la coberta d’un edifici, sovint acabada en forma de figura grotesca o fantàstica.

Esmunyir: Fer passar lliscant per una estretor.

Emblemàtic: Relatiu o pertanyent a un emblema.

Eixam: Gran munió de persones, animals o coses.

Orfebres: Artista que treballa objectes d'or, argent i altres metalls preciosos.

Munió: Gran nombre de persones, d'animals o de coses.

Policromades: Procediment gràfic per a reproduir originals en color consistent en la superposició de diverses imatges monocolors.

LES RAMBLES: Drassanes - Palau del Mar

Quan finalment vam arribar al final de la Rambla, un edifici situat a mà dreta ens va cridar molt l’atenció: Les Drassanes. Aquests edificis són les antigues instal·lacions on es construïen els vaixells i naus marítimes. Pertanyen a l’estil arquitectònic gòtic. Les drassanes barcelonines foren construïdes al final del segle XIII (1283). Actualment acullen el museu Marítim. Quan hi vam arribar, vam contemplar desil·lusionades que estaven en obres, i això ens va limitar molt a l'hora de fer fotos o d’informar-nos. 

Quan ens vam allunyar de Drassanes, de camí cap al Port, ens vam aturar als peus de Colom, i totes creiem que el seu famós dit assenyala a América, però, ens vam adonar de que no és així. Realment, on senyala es a l’Índia, on realment es dirigia abans de topar amb el nou continent.  Vam intentar entrar-hi i Així que vam optar per la solució mes viable, i econòmica, els fulletons informatius.

Al allunyar-nos de Colom, vam dirigir-nos cap a on, actualment, està el Maremagnum. Però abans d’arribar-hi, vam parar a contemplar les golondrines, unes petites embarcacions del Port de Barcelona fetes pels visitants. 

Allà, vam decidir comprar-nos un “hot dog” i un gofre, ja que caminar ens havia fet entrar gana. Havent travessat el pont, li vam preguntar a una persona major que era el que hi havia abans en aquell lloc, i ens va contestar que abans allà s’hi situava una de les Caravel·les de Colom. Passant pel mig del Maremagnum, vam arribar fins al Palau de Mar, l’actual acollidor del Museu d’Història de Catalunya, del departament de Benestar i de la Família de la Generalitat de Catalunya.

Vam decidir tornar en autobús, i per això vam tornar fins al costat de l’estàtua de Colom. Vam agafar l’autobús 67, que ens deixava directament a Esplugues, el nostre lloc de destí.

Així vam finalitzar el primer itinerari de tots, cansades ja que havíem caminat molt, i una mica mullades, ja que va ploure una mica durant el matí.

LES RAMBLES: Recorregut

Ver mapa más grande