BARRI GÒTIC: Plaça de la Façana - Palau de la Música

Acabàvem d’entrar al barri de la Rivera, que tenia petits carrers amb noms d’oficis o de grans famílies. Aquest carrer de l’argenteria era l’antic carrer del Mac, i s’hi establiren les més antigues famílies d’orfebres de la ciutat. Allà hi vam trobar una placa que feia homenatge a Joan Salvat. Al final d’aquests carrer es trobava l’església de santa Maria del mar, que fou el centre espiritual i social del barri. Es va construir al segle XIV. Vam donar la volta a l’església i vam veure una espècie de placeta, en la que ens vam endinsar i vam poder comprovar que erem al Fossar de les Moreres, que era la fossa comuna de Santa Maria del Mar on foren soterrats molts dels defensors de la ciutat. Al l’any 1714, van ser-hi enterrats els màrtirs, defensors de Barcelona.  També ens va cridar l’atenció el peveter d’aquesta plaça, inaugurat el 11 de setembre de 2007. Vam preguntar als veïns i ens van dir que els hi semblava una molt bona iniciativa. 

Sortírem del fossar, i a la dreta vam veure un carrer que s’eixamplava, era el Passeig del Born -antic mercat de la ciutat-, però no el finalitzàrem ja que a mà esquerra s’hi trobava el cap de carrer de Montcada, que és un dels més llargs i rectilinis de la Barcelona medieval. Al número 20 d’aquest carrer s’hi troba el Palau Dalmases, que actualment roman tancat, però fins fa poc, era la seu de l’Òptimum Cultural.

Al número 15 d’aquest carrer s’hi troba el Palau de Berenguer d’Aguilar, que és la seu de l’actual museu Picasso. A mà dreta vam trobar les antigues tines romanes, que es feien servir per emmagatzemar les collites o els fruits secs a l’antiguitat.  Enfront el número 12, vam trobar-hi la col·lecció Rocamora del museu Tèxtil i d’indumentària, antigament palau del marqués de Llió. Aquest carrer, ens va cridar molt l’atenció ja que hi havia moltíssimes galeries dedicades a l’art. Després, vam arribar a la plaça de’n Marcus, d’on sortia el carrer Assonadors, que eren els encarregats de fer madurar la fruita i verdures.Vam trencar a mà esquerra pel carrer de Giralt el Pellisser, que manufacturava i venia pells. Al final d’aquest carrer ensopegàrem amb el de sant Pere més Baix. Vam girar cap a l’esquerra i seguidament cap a l’esquerra, pel carrer de la mare de déu del Pilar, fins arribar al carrer de Sant Pere més Alt, on ens vam quedar bocabadades amb la vista del Palau de la Música Catalana. És d’estil modernista i l’aquitecte fou Lluïs Domenech i Muntaner. S’hi ha afegit una nova part, anomenada Petit Palau. La diferència més notable entre les dues és que el Palau de la Música està molt més carregat, és a dir, té molta més decoració que el Petit Palau. A una cantonada del Palau, vam poder observar el relleu d’un arbre. El Petit Palau va ser construït perquè tota l’activitat no cabia en un sol edifici.

Com ja haviem acabat i ens sobrava bastant temps, vam aprofitar per fer alguns encàrrecs que teniem pendents. Com que ens trobàvem molt aprop de les Rambles, vam agafar el metro a la parada de Liceu fins a Palau Reial per agafar, altre cop, el trambaix.