Per fi, ja ha arribat! L'esperat inici de les vacances arriba, pero no sense abans, com sempre, l'esforç final: el crédit de síntesi. Aquell treball que sempre pensem: Si és molt fàcil! I després, acabem treballant a última hora com unes bojes per a tenir-ho tot enllestit i perfecte.
I aquest any, ja per tercera vegada, seguim fent-lo, el mateix grup que formem des de primer de l'ESO, i és qué, si un grup funciona tan bé, quina necessitat hi ha de canviar-lo?
I ara, al nostre últim crédit, hem pogut gaudir de milers de riures, milions d'anéctodes que mai oblidarem, i també, com sempre, alguna que altre queixa i petita confusió, pero tranquils, res d'important. També moltes tardes a casa la Sílvia, com sempre, desesperant-nos, fent bogeries amb l'esperança de que ningú ens veies i amb algún que altre intent d'assassinat al portàtil o al wifi que desapareix.
Per aixó, pero aixó i moltes més coses, acabem adorant els crédits, potser per desaparèixer de les classes, potser per poder estar sense professors vigilant-nos constantment o potser, simplement, pel fet de poder ser una mica més aprop del esperat estiu 2011.
